WORK 1.7. / LIFE 1.5.

Acomiat i objectiu assolit


"Habit is habit, and not to be flung out of the window by any man, but coaxed downstairs a step at a time."

Carta

El meu darrer lloc de treball

Ahir darrer dia a la feina, i per bé que tenia previst sortir una mica abans, finalment vaig sortir a les 3pm. I tot plegat per què havia d'acabar de validar unes factures al sistema, i la Ciara O'Neill em va entretenir una mica al dpt de recursos humans. Vaig parlar amb ella uns 15 minuts i em va entregar el certificat, l'europass segellat i una carta de recomanació. En Gerard , a recepció també em va fer entretenir una miqueta, semblava que no pordria marxar mai! I em va comentar a veure si podia assistir aquesta nit a una mini party (no oficial de l'empresa) , però els de magatzem ja em van advertir que era una party només pels  upper class. En qualsevol cas hi vaig anar (ja us explicaré alguns detallets).

Ms Ciara O'Neill sempre formal?

Em vaig oblidar de comentar un detall del caracter irlandès. Resulta que quan algú perd quelcom pel carrer, per exemple un guant, una bufanda o un barret, tenen el costum de qui troba l'objecte perdut, el posa ben visible per tal que la persona que ho va perdre, ho pugui recuperar. Sempre i quan s'enrecordi més o menys on ho podia haver perdut. Un gran detall ("in my opinion") i aquests dies no resulta massa difícil veure guants o barrets penjats de les baranes dels carrers o parades de bus.

Aquests dies es veu molta , molta gent comprant de tot. Els centres comercials estan a vessar i els restaurants plens. Sembla ben bé que no estiguin en recessió ( aquí la paraula "crisis" s'intenta evitar, per una qüestió psicologica i fins tot parlen de recuperació (encara tene un 13% d'atur). Sembla que la psicologia també ajuda, sobretot als emprenedors. Ahir va ser el primer cop que vaig veure dos cartells on necessitaven gent per treballar. Un Lounge bar i un petit comerç. Sobte l'edat dels dependents/dependentes, molts d'ells no superen els 25 anys. Els russos i persones provinents de l'est tenen una forta presència, i es nota amb detalls diversos, com ara establiments de menjar rus exclusius i en cartells en rus o polonès.

Un frare al Shopping Centre (Hi ha una capella al centre)

WORK 1.6.

Temes logístics

On esperem que aparegui el país d'origen? Al producte, a les factures dels clients, al packing list, als contenidors sense intermediaris "immediate containers" o "directship" i als contenidors dels enviaments. Si l'enviament conté productes de diversos origens al mateix embalum, aquest haurà d'indicar els diversos països.

Com es controla que tot sigui correcte? Amb el check visual als productes, dins i fora dels embalums,fer un check que concordi amb la factura i el packing list i fer un check al sistema informàtic. Si la informació no és correcte ("consistent"), s'ha de paralitzar ("hold on") l'enviament fins que els errors hagin estat rectificats (" untill all differences had been rectified") i analitzar les causes ("root cause analysis") del transportista, per tal que en el futur no es torni a produir.

CAT'S (Central Asset Tracking Systems): Procediment d'arxiu segons el nivell dels paperworks. Nivell 1: cada dia en arxivadors i un cop a l'any en caixes (Oficina interdepartamental) i cada 7 anys es pot destruir. I el nivell 2 és exactament el mateix a excepció que es poden destruir cada 2 anys. Cal sempre arxivar en ordre de data de tancament d'expedient ("closed off") o pel seu defecte entrada de comanda. Avui he entrat tot el dia al sistema informàtic per validar les factures ("costumers invoices"). I he observat que almenys dues emprese del Regne Unit, al packing list en comptes de posar VAT #, posen VAT Registration No, i al VAT posen a més a més Tax ID No). Ho trobo molt bé, per què s'eviten confusions. També als albarans ("Delivery notes") i adjunten un certificat de conformitat, que ha de signar el recader i el client.

Macroeconomia

Un diari financer denuncia al Bank of Ireland per permetre que aquests dies molta gent pugui retirar diners a crèdit pels caixers i que probablement no puguin retornar. I que per tant sigui sensible per no agreujar les economies domèstiques a començaments d'any. El Banc ha contestat a través d'un anunci oficial que més o menys deia així: - Tots aquells clients que inadvertidament hagin retirat diners a crèdit els darrers dies, si els retornen s'els hi abonarà les comissions de seguida-. Mentrestant els botiguers i centres comercials han estat advertits que no permetin que es compri abusivament amb targetes comercials, per tal de no agreujar a segons quin tipus de família que no estarien en condicions de tornar aquests crèdits, especialment per l'interès aplicat.

Política

D'acord amb els documents publicats peer Wikileaks, els serveis de seguretat britànics (MI 5) van facilitar ajuda a l'assassí de l'advocat catòlic Pat Finucane, que va morir a trets. Va passar a Belfast l'any 1989, i va ser disparat davant de la seva dona i els seus tres fills. El polític Bertie Ahern va explicar als diplomàtics dels EUA que - tothom sabia que el Regne Unit estava involucrat amb l'assassí.

Alguns lectors de diaris escriuen cartes en relació als funcionaris ("civil servants"), i la queixa està generalitzada. En primer lloc destaquen que fins a data d'avui només han protagonitzat dues vagues en décades, i consideren que treballen tant o  més que al sector privat. També anomenen al ministre de finances: l'anti Robin Hood. Per què amb les retallades les rendes més baixes surten més perjudicades. I això que el 20%  sobre el sou  fins a un topall de 34.000 euros/any no es toca. Cal dir que els sous dels membres del govern seran retallats però no els dels diputats (Teachta Dála), i s'aprofita per criticar al ministre de finances per què en breu serà membre del parlament i marxarà del govern. El que sobte és el suport d'aquest  polític que arriba al 28% de la població, i serà  el proper líder del partit, un cop l'actual president (Mr Cowen) marxi de la vida política.

LIFE 1.4.

Avui ha estat el dia del formatge, ja que m'ha passat quelcom que mereix situar-ho com a situació anecdòtica. No revelaré que m'ha passat exactament però si donaré unes pistes. He parlat amb un senyor d'uns 60 anys, que s'adreçat a mi sense que jo digués res. I al cap d'uns minutets una dona de mitjana edat ha començat a parlar amb mi sense que jo m'adrecés a ella. Ambdòs casos s'ha parlat de formatges. Es veu que m'han vist molt capficat comparant preus i m'han aconsellat. Però el més sorprenent és el darrer consell de la senyora. Qui ho havia de dir, que els formatges s'han de comprar d'una determinada forma (lloc). No diré res més, per què s'ha d'explicar "one to one". Podria resultar de gran ajuda a segons qui. -I és que un ha de cercar el que és, i no el que hauria de ser-. Albert Einstein.

L'altre dia va ser Santa Llúcia i a les cases és el dia assenyalat per començar amb les "Christmas decoration", per bé que ja fa tres setmanes que els centres comercials, botigues i carrers estan decorats. Es respira l'ambient pre-nadalenc per totes bandes, fins i tot a la feina. La Jelena ("Reception") avui s'ha agafat el dia lliure "day off" per fer les compres de Nadal i en John avui no ha vingut i quan he preguntat per ell, m'han dit:
 -probablement fent compres nadalenques-. Es veu que un divendres o dissabte tot està molt ple de gent i si ho pots evitar,... També es nota l'esperit catòlic de la gent, quan veus que tothom intenta ser amable, responen les teves preguntes el millor que poden i s'asseguren que t'han entés, reparteixen sandvitxos, café i té calent a la gent sense sostre, canten al carrer per recaptar diners pels menjadors públics, fan recaptes per hospicis i passen per les cases per recollir roba usada per gent necessitada. No es estrany veure persones que donen monedes als pidolaires (tant se val l'edat o si són les 11 am o les 11pm quan la gent jove surt dels pubs).

WORK 1.5.

Macroeconomia


Ahir l'empresa HP va anunciar que crearà en breu 105 nous llocs de treball a Galway (Oest d'Irlanda). Una bona notícia en aquests temps. Per altra banda l'empresa IBM marxarà el proper any d'Irlanda per una nova localització, concretament a Singapur. A la zona on visc jo hi ha una benzinera molt concorreguda, i és que la benzina i gas oil el tenen sensiblement més bé de preu que a d'altres. Un company de l'empresa m'ha dut amb cotxe fins a Coolmine i només he ahgut de caminar uns 20 minuts fins a casa. M'ha comentat que els cotxes de segona mà estan molt bé de preu, el problema, deia, és el manteniment. Li he preguntat per l'asssegurança, i m'ha contestat que paga uns 700 euros /any i té un cotxe de gamma mitjana. La conversa ha estat curta per què condueix anormalment ràpid. Els irlandesos condueixen amb molta prudència i en general respecten tots el senyals i en especial el vianants tenen tota la preferència del món. La única excepció sembla ser l'aparcament.

Fa dos dies la companyia aèrea Ryanair va anunciar que emprendrà accions legals contra els sindicats espanyols per la darrera vaga sense control dels controladors.("wildcat strike). El banc AIB va decidir ahir a la tarda no pagar els controvertits 40 milions d'euros a alts executius, després que el ministre de finances Brian Lenihan digués que el suport financer a AIB el tindrà sempre i quan no pagui aquests bons (% beneficis nets). I va afegir que no importa si el banc ha obtingut beneficis. " No AIB bonuses to be paid after support withdrawal threat".

El ministre d'empresa, comerç i innovació ha anunciat avui que una empresa de serveis financers i assegurances crearà en breu 450 llocs de treball a Dublin i Derry. I descriu el moviment com a significativa inversió en productivitat i eficiència que assegura llocs de treball i creixemnt per a la firma. Això si, l'estratègia és l'expansió del seu mercat a UK.

• 
  

Temes logístics

Primera errada: Avui la Diana estava una mica atabalada, i és que ara a tothom li entren les presses. S'ha triplicat el volum de comandes i a més les volen de seguida. Així que a treballar de valent, però avui en Paul m'ha deixat a la safata un packing dockets interns anomentas de material per llençar ("Waste"). I no trobava la carpeta corresponent, perquè no era ni un CP, ni un Referral, ni un IBM receipts,... Total que ho deixat en un racó per preguntar on s'arxivava, i mentres li he donat a l'Alan el paperwork. Al cap d'una bona estona la Diana m'ha preguntat on havia arxivat els packing list. I li he dit que no he trobat la carpeta adecuada, i llavors ha somrigut i m'ha assenayalat que davant de la meva taula estava la carpeta. Però el més important era que ja s'havia posta en marxa el procés de forma correcta. Només que uns quants papers havien quedat sense arxivar. Resulta que la carpeta es diu "Scrap Receipts". I clar, m'havia pensat que era un arxivador "Folder" per a comandes defectuoses.

Al hall 3 s'encarreguen d'introduir al programa SAP tot allò provinent d'altres ransportistes en l'anomenat "putaway list" (no confondre amb el "picking up"), que consta de 11 columnes (line input, code item, description, qty, total qty, kind item, stillage no, comment, code minor, fifo date). La quantitat pot fer referència al pes o a les caixes i es multiplica pels pallets, si cal. El comentari només per afegir o descomptar o bé servir en dues vegades, sempre signat per la persona i el dpt.  Stilllage No o Batch No és el número de lot. El hall 3 també han de comprovar el codi del producte i el número de lot. Un cop ens arriba a nosaltres tornem a comprovar el codi de l'article, el número de lot i a més les quantitats (molt important). De vegades les quantitats es modifiquen per diverses raons i llavors enviem e-mails al dpt responsable del canvi, i si corre molta pressa truquem per teléfon. El dpt de RSC (hall 3) ja no tocarà el programa per modificar res, ho farem nosaltres. Després albarà i factura. I com que moltes vegades actuen de Hub, cal conservar els documents d'origen que sol ser la factura dels productes al destinatari final. Si els nois de magatzem detecten algun defecte o quelcom trencat, han de prendre fotos i deixar per escrit una nota al supervisor. Avui he descobert que l'empresa Rothapharm està al mateix polígon que el nostre.

LIFE 1.3.

Divendres sopar típic irlandès a Coolmine a prop de casa, uns 2 kilometres. El pa és simplement deliciós. Cervessa negra, sidra i molts entrepans. El iogurt tambés és molt bo. I després de seguida cap a dormir perquè l'endemà tenia la party del company de la feina.

L'ajuntament de Dublin ha anunciat que les tres properes nits hi haurà restriccions d'aigua, i la justificació és que com cada any els propers dies abans de Nadal, el consum d'aigua s'incrementa moltíssim, sobre tot en pubs i restaurants. El que sobte és la gran quantitat d'aigua que baixa cada dia pel Liffey river i també rieres força abundants que hi ha al nord de la ciutat. Per cert , la qualitat de l'aire és excel·lent.

Detall de la qualitat de l'aire.

He descobert fa uns dies un excel·lent programa a la televisió (no recordo si a RTÉ o aTV3), anomenat "Hands on".  Tracta en cada emissió amb casos reals de com la gent sorda i/o muda poden trobar feina o crear el seu propi negoci amb èxit. Amb consells útils, entrevistes i intervenció de persones especialistes en diverses matèries (recerca de feina, autoestima, formació,...), i al final sempre expliquen alguna anècdota divertida relacionada amb aquest col·lectiu. Però ells afegeixen que aquest programa és útil per a tota la població desocupada. I a més és un bon programa per exercitar la comprensió de l'anglès amb accent irlandès perquè moltes intervencions estan subtitulades. Una gran descoberta!

Avui he patit una petita relliscada per culpa del gel. I és que malgrat que ja no hi ha neu i molt poc gel, a les zones més obagues encara romàn una mica de gel. I clar al baixar la guàrdia poden passar aquestes coses. Res de greu, tot bé!

Per altra banda la petita festa del passat dissabte a casa d'un company de feina, va anar molt bé. Amb moltes estones divertides, a destacar en Norbert, un irlandès molt divertit, que no reia quasi mai, però tenia un humor al estil Woody Allen. En Norbert és comercial/venedor i la seva gran afició és anar sempre una mica més begut del compte, això si només els dissabtes. I la seva dona deia que si, que efectivament només els dissabtes.

Tornada cap a casa

WORK 1.4.

Temes logístics

Qui controla els països d'origen? Doncs diversos departaments del govern dels Estats Units, la comissió europea i costums locals i taxes internes ("excises"). Pel que fa a l'empresa fem servir els sistemes informàtics de l'IBM Europe adaptats (SAP), per tal de ser acurats a la feina, i com a requeriment de la mateixa IBM. Quins són el requeriments del remitent? Doncs pel que fa a IBM vol que tots els béns importats hagin de ser marcats amb el seu país d'origen correcte al producte, a l'embalatge, a les caixes i a tota la documentació amb el nom del país en anglès. Per exemple: Per circuits electrònics integrats i microcircuits: Producte de ....; xips de...; produïts i a muntats per...; i distribuits per...

Quin és l'origen? La definició de l'origen d'un producte és la part on té l'últim procés justificat económicament més rellevant. Per exemple: Un móbil on :

    Bateria fabricada a Irlanda:                       12
    Antena fabricada a Alemanya:                     3
    Teclat i pantalla LCD, fabricats a Taiwan:  26
    Total valor:                                             41

Les parts muntades, el programa, check i l'embalum a Irlanda i venut als distribuïdors per 85. La última transformació substancial ha estat feta a Irlanda. Llavors el país d'origen del móbil és Irlanda. Si només s'hagués muntat a Irlanda, llavors el país d'origen és: (Taiwan /Alemanya/Irlanda), per ordre. Que succeeix si l'origen és incorrecte? Bé, el correcte origen ajuda a reduir el nombre de:

    Retards dels enviamnets "shipments."
    Inspeccions dels clients.
    Contenidors que han de ser oberts.
    Anotacions de violacions o transgressions.
    Multes i penalitazacions.
    Pérdua dels privilegis d'importació i exporatció.

Macroeconomia

El diari The Star publicaba al seu editorial que El banc d'Irlanda i d'altres bancs estan utiltzant males pràctiques al permetre que alguns clients retirin diners a crèdit pels caixers automàtics aquests dies. Perquè la majoria no estan  en posició de reposar aquets diners amb el seu interès, i que per tant el banc havia de ser sensible i no ho hauria de permetre. El banc d'Irlanda va respondre que tots aquells clients que inadvertidament, hagin retirat fons i que no poden retornar-lo amb el seu interès, que si retornen les quantitas, se'ls hi donarà la comissió cobrada i no tindran que pagar cap interès. Però no especifica el període de temps. Però no només d'economia parla aquest diari o d'altres d'informació general, també destaquen altres temes menys trascendents , com per exemple que el conegut cantant Peter Andre ja està quasi recuperat de la seva malaltia, i que aviat tornarà a actuar. I per demostrar-ho, es va deixar veure per Dublin juntament amb la super Rosanna Davison.

WORK 1.3

Avui ha estat el primer dia on he signat tot allò que he fet. Primer recollir al hall 1 els "putaway lists" per tal de fer el check del número de referència (Ref No), el codi de l'article (Item Code), el núm de lot (Stillage No or Batch No), els codis del pallets o caixes, i comprovar (calculadora en mà) les quantitats. Són llistes provinents de diversos transportistes (Carriers), que un cop arribada la mercaderia, el que fem és distribuirla  arreu del món, o d'Irlanda). Per tant els packing list ja estan fets, l'albarà del transportista primer també. Cal fer un altra albarà i la seva corresponent factura.  Per altra banda tenim dos clients preferents (IBM i TECH GROUP), que en aquests casos cal fer-ho tot. I de tant en tant vé un supervisor de l'IBM a fer una ullada. Avui ha estat el primer dia que he vist una supervisora de Tech Group, amb un accent molt americà.

Al menjador he coincidit amb la Ciara O'Neill i m'ha donat les gràcies per haver-li enviat un correu per tal que em signés aquesta setmana els contractes i els annexes corresponents. M'ha preguntat quin és el meu últim dia, i llavors m'ha demanat disculpes. Perquè?  Doncs perquè la meva resposta ha estat : el proper divendres dia 19, i clar ella aquest matí ha repartit departament per departament el full de la festa del dia 24, on tots els treballadors estan convidats a un sopar lleuger, i molta música al centre de Dublin. S'ha adonat de seguida que no podia assistir. Cap problema. També m'ha recordat que em farà arribar el certificat del "Training" la setmana vinent. A la feina s'ha parlat de proteccionisme. Defensaven en una taula al costat meu la "necessitat" de comprar productes irlandesos per acabar amb aquesta recessió. I nosé si és que estava jo al costat, o no, però en un moment de la conversa han afegit- Bé, productes europeus-.

Hi ha un cert malestar amb el xinesos i frustació amb les empreses americanes , aquestes últimes crec que es déu als llocs de treball que acostumaven a crear en els darrers anys, però que ara justament és al revés.Segons en Paul Clarke, fa un any el xinesos volien construir una pista d'aterratge al aeroport de Dublin amb un garn centre logístic. Deien que les inversions les farien en la seva totalitat el govern de la Xina i donarien feina a  1.000 persones. Però es va rebutjar. El motiu va ser que el 80% de les persones que hi treballarien al centre logístic havien de ser d'origen xinès. Ara, em pregunto si ho acceptarien.

Temes logístics


Perquè  és important el país d'origen? Els Estats Units no volen comprar productes de certs països i a  la Unió tenim limitacions pels tèxtils provinents de la Xina. Diversos països poden aplicar impostos a productes provinents d'altres països. (Els Estats Units apliquen un 44,9% als DRAM provinents de Corea). Hi ha clients que només volen béns fabricats en certs països. (Si compres Penfolds Cabernet Sauvignon 1999 d'Australia, esperes que estigui produit a Australia i no al Regne Unit).

LIFE 1.2.

Sobte que a Irlanda les carreteres i autopistes no són massa bones, almenys als voltants de Dublin. I malgrat que l'aeroport de Dublin any darrere any va creixent en nombre de passatgers i mercaderies, les comunicacions estan  pitjor que a als voltants de Barcelona. Els estandars de vida , d'acord amb el pla econòmic i de desenvolupament de 4 anys, es veuran afectats. Sobretot les dues linees de metro projectades a Dublin. I és una llàstima perquè a les hores punta el tràfic és terrible i el transport amb autobusos és massa lent. Les rutes dels autobusos que recorren els diversos polígons industrials aprofiten les rutes per passar per les urbanitzacions i escoles. Si a més li sumem la baixa freqüència, tenim com a resultat un transport dolent. Per aquest motiu quasi tothom fa servir el cotxe, a menys que treballis a una gran empresa com IBM, on tenen autobusos propis pels treballadors.

Aquest proper dissabte un noi del departament d'aduanes m'ha convidat a casa seva (centre de Dublin) a una festa. Hi haurà uns 20-25 convidats de diverses nacionalitats, i m'ha enviat un correu amb l'adreça. Començarà a les vuit del vespre i als voltants de les 11 s'acabarà. Em va perfecte perquè el darrer tren el tinc a les 11.17 de la nit i tinc una estació a només 15 minuts caminant. El meu sopar el tinc sempre a punt a partir de les 7 de la tarda però baixo a sopar al voltant de les 19.30 ,i intento veure el programa "Nation Wide", uns minuts. -Perquè les dones irlandeses estan sempre enfadades amb els irlandesos?- Era una pregunta que feien a un programa de debat que té el mateix format que "Banda ampla"  de tv3, quasi idèntic. I el que un no és pot perdre és el programa en clau d'humor anomenat "The Panel", on un presentador (Craig Doyle) està en una taula amb 4 humoristes molt bons, on simplement comenten els fets que han passat durant la setmana. És un humor força bo i a més el programa compta amb una audiència femenina molt elevada. El motiu és el presentador (Craig Doyle), que diuen és un dels homes més atractius i sexys d'Irlanda. Si voleu saber quin és el tipus d'home preferit per les irlandeses, llavors heu d'apuntar cap a Craig Doyle, sens dubte.

WORK 1.2.

Tot i que estem al mes de desembre i és un més normalmente de molta feina al sector logístic, de moment a l'empresa anem fent. Les empreses alemanyes i xineses són les que més treballen i de les americanes (USA), tothom és queixa.  Curiositats de cada empresa: el americans solen remarcar que tot allò que entra en territori dels Estats Units està subjecte a les regulacions de l'administració d'exportació. I que el béns contraris a la llei estan prohibits.  I els alemanys solen posar: els béns romandren en propietat del venedor fins que el preu de la compra hagi estat pagat en la seva totalitat. I alguna cosa passa amb la fusta sòlida que ningú em sap respondre perquè els xinesos posen per escrit que: certifiquen que els productes que conté la factura està fabricat a la Xina i que el vaixell no conté material de fusta sòlida en el paquets.

Cada dia és parla del mateix (retallades de la despesa), ja sigui a la feina, a la premsa, a la radio o bé a la TV. A més avui s'han presentat el pressupostos per l'any vinent, i pel que sembla a ningú li agrada. Els sindicats amenacen amb una vaga general, el govern (que marxarà al gener) no veu una altra sortida, l'oposició està a disgust malgrat la renúncia de l'administració al gener, i la premsa treu titulars sonats. Un exemple d'un titular d'un article deia: "We'll all be eating more potatoes". I en Shane  Ross (un analista) es pregunta : "Who is in the driving seat?". I el Sunday Business afirmava aquest diumenge passat: Una petita nació, que representa tot just l'1% de l'economia europea, està causant el 90% de forta confusió i turbulència a Europa les darreres setmanes.

I com ha quedat tot plegat? Doncs les pensions estatals no canvien, però hi ha retallades per tot arreu: Baixen els ajuts per tenir fills (en especial pel tercer fill), pujen les matrícules universitàries, pujen els impostos sobre la benzina i el gas-oil,... I el departament de finances diu que cal : " Look on the bright side" (mirar el costat positiu), i que malgrat les pressions de França i Alemanya de que baixin l'impost de societats (actualment al 12.5%) han pogut resistir, i que a més no pensen a curt termini pujar l'IVA. El govern diu que Europa i l' IMF, hauran d'explicar que no entrarem en bancarota i afirma que la desesperació és una carta que podriem jugar, però que no caldrà. "Walking is an option".